Dice las madres és un recorregut íntim a través de records dolorosos i afectes, un mapa de ferides que potser van cicatritzar i d'altres que encara resten obertes, àvides de sutura i de companyia.
Alejandro Palomas comparteix amb nosaltres el seu desemparament després de la pèrdua de la seva mare. Llegeix els seus propis poemes i busca en les paraules consol. Són paraules que parlen del dol, però també –i sobretot– de la vida, de la llum que l'envolta i que ens envolta, paraules que remouen i emocionen perquè tot el que conta som nosaltres, són les nostres mares, la nostra història comuna, cosa que ens fa part del mateix tot.
Impossible sostreure's de la seva força. Impossible no fondre's amb tanta emocionalitat.