Dues amigues. Tan amigues que són germanes. Només una ombra sobre la seva amistat:

"Mentre que una creixia confiada Consentida per la vida i somrient L'altra se sentia desgraciada..."

Desposseïm Fedra i Medea dels seus peples i les portem fins als nostres dies, convertint-les en éssers aparentment grisos. Només quan sorgeixi el conflicte assumiran de sobte una fatalitat antiga, sota la influència de la qual arrasaran quan s'interposi en el seu camí. De fons, Cadis, una ciutat de perfil macondià, on tots els elements quotidians adquireixen una dimensió màgica que presagia la tragèdia: el pertorbador vent de llevant, anunciat per la flauta de l'esmolador i per la presència del circ als afores de la ciutat, el trino dels ocells, el cor dels veïns... El nostre nou espectacle és una tragèdia travessada de punta a punta per les rialles, com no podia ser altrament en un espectacle de Las Niñas De Cádiz. És l'herència de la terra de la qual venim, i a la que sempre tornem, Cadis, on vam aprendre que en tota història terrible hi ha una paradoxa que pot portar a la comèdia; i, al contrari, en tota arrencada d'humor hi ha sempre un fons tràgic.

Ana López Segovia